+SALUT S’inicia el tractament de Lluita Biològica de Plagues en Arbrat Viari a Parets del Vallès

El tractament començarà el dijous 5 de maig i durant els mesos de primavera

L'Ajuntament de Parets, a través del servei de Verd Urbà (Via Pública), posarà en marxa, a partir del dia 5 de maig i durant els mesos de primavera, el tercer any del control biològic de plagues i malalties de l'arbrat viari del municipi.

L’alcalde de Parets i regidor de Via Pública, Francesc Juzgado, explica que "el tractament consisteix a lluitar contra diferents plagues als arbres viaris del nostre poble, reduint tractaments químics i afavorint la implantació de depredadors naturals que minimitzen la presència de plagues i malalties. Tot, amb l'objectiu de gaudir d'un espai comú més saludable".

Aquest sistema presenta diferents avantatges, com ara ser molt específic i eficaç per a mantenir dins un llindar de tolerància un determinat tipus de plaga, ja que no perjudica d’altres organismes ni plantes. El desenvolupament de resistències a aquest tipus de solució és molt menor que amb l'ús de productes químics, ja que les plagues no desenvolupen resistències als seus depredadors naturals. A més és un sistema totalment ecològic, pel  fet que no és contaminant, no deixa residus ni a terra ni en els cultius, i no té problemes de toxicitat.

Cercis siliquastrum (Arbre de l’Amor)

Aquest arbre es veu afectat per la Cacopsylla pulchella (psila del Cercis). Les nimfes emergents de la psila es desenvolupen ràpidament succionant la saba de les fulles, i després de passar per cinc estadis apareixen els adults, normalment des de finals d'abril d'ara endavant.

El principal dany és que ocasiona aquesta plaga és merament estètic, per la gran quantitat de melassa que segrega, que cobreix l'arbre i sobre la qual s'instal·la el fong negret, tacant la planta. En jardineria aquesta psila ocasiona un greu perjudici en embrutar la via pública, els cotxes i el mobiliari ubicat sota les capçades dels arbres. El debilitament per succió que ocasiona l'insecte pràcticament no afecta el Cercis. El principal depredador d'aquesta psila és Anthocoris nemoralis i el nombre d'individus que es col·loquen dintre de cada caixeta és de 25 ind. /arbre. Segons l'evolució de la plaga cal realitzar una segona solta.

Pyrus calleryana ‘Chanticleer’ (Perera de Flor), Hibiscus syriacus (Hibisc) i Tilia sp. (Til·ler)

Aquests arbres es veuen molt afectats per diferents espècies de pugó (Aphid sp.). Els danys produïts per Aphid sp. són deguts a la succió de saba i de la gran quantitat de melassa secretada, a partir de la qual es desenvolupa la "negreta". Si l'eclosió d'Aphis gossypii es produeix a la primavera la negreta que s'acumula sobre les fulles disminueix la capacitat fotosintètica de l'arbre i disminueix la seva producció. Si l'atac es produeix a la tardor la negreta pot afectar també els fruits. En jardineria el pugó ocasiona un greu perjudici en embrutar la via pública, els cotxes i el mobiliari ubicat sota les copes dels arbres.

El principal depredador de moltes espècies de pugons (Aphid spp.) és la Adalia bipunctata, coneguda com la marieta de dos punts i el número d'individus que es col·loquen dintre de cada caixeta és de 40 ind. /arbre.

Carrers i espècies d'arbrat a tractar

• • Carrer Badalona i Carrer de l’Orfeó Català – Til·lers (Tilia sp.)
  • Carrer de La Salut, Carrer Sant Miquel, Carrer Girona – Hibiscs (Hibiscus syriacus)
  • Carrer de l’Onze de Setembre, Carrer Sant Miquel, Carrer Amanda Sagristà, Carrer Sant Joan - Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum)
  • Carrer de Bailèn, Carrer de la Independència, Carrer Sant Jaume, Carrer Llibertat, Carrer del Comte de Montemolin i Rotonda Pedra del Diable – Pereres ornamentals (Pyrus calleryana ‘Chanticleer’)

L'èxit del control biològic també està relacionat amb altres mesures que afavoreixen la reducció de plagues, entre les més destacades hi ha la reducció de les pràctiques de poda. Un cop s'atura les podes dràstiques, els arbres tendeixen a tenir cada vegada menys brots verds i joves, deixant de ser una atractiva font d'aliment, cosa que permet, amb el pas dels anys, reduir la intensitat de l'afectació de la plaga.