El marc geogràfic

Parets del Vallès és un municipi relativament petit, amb un terme de només 11,5Km2, i densament poblat: segons el padró de 2009 té 17.902 habitants, el que dóna una densitat per damunt dels 1.500 habitants per quilòmetre quadrat. A això cal afegir que una part significativa del terme municipal està catalogat com a espai no urbanitzable, cosa que fa que els nuclis habitats (el Casc Antic, l’Eixample, els barri del Cerdanet i de l’Escorxador i els veïnats de Can Volart i Can Riera) tinguin una densitat de població encara major.
El municipi de Parets és eminentment pla i se situa a la part baixa de la plana vallesana, en cotes que van dels 80 als 120 metres sobre el nivell del mar. La població es concentra a la terrassa fluvial dreta (Oest) del riu Tenes, prop d’on aquest desguassa al Besòs. Al marge esquerre del Tenes predomina l’activitat industrial, que també ocupa els antics espais rurals situats entre la zona urbana i la riba dreta del riu. L’activitat agrària i els boscos perviuen al sector occidental del municipi, a l’Espai Natural de Gallecs que s’estén cap els municipis veïns de Mollet del Vallès i Lliçà de Vall.
Altres espais periurbans que conserven un cert aire rural són els que separen el Casc Antic de l’Eixample, es tracta de la zona entre Can Serra i Can Riera, que constitueixen un corredor verd entre els paratges de Gallecs i el riu Tenes.
El clima és mediterrani litoral, amb temperatures moderades que a l'hivern oscil•len entre els 7 i els 9º, mentre que a l'estiu es mouen entre els 22 i els 25º de mitjana. Les precipitacions anuals ronden els 600mm, amb màxims a la primavera i la tardor i períodes secs a l’hivern i, sobre tot, a l’estiu.

Els ecosistemes de la plana vallesana

Parets del Vallès s’emmarca en una comarca, el Vallès, on podem distingir una sèrie de tipologies d’usos del sòl molt característiques i que tenen associades ecosistemes propis i diferenciats:

• •Les trames urbanes compactes. Es corresponen amb el model de ciutat compacta i solen estar relacionades amb els nuclis de població més antics, molts dels quals van créixer durant la segona meitat del segle XX amb barris residencials d’alta densitat. El seu contacte amb els espais agrícoles i forestals periurbans són relativament nítids: Gallecs amb Parets i Mollet, Palou amb Granollers... Aquesta proximitat entre les ciutats i els espais oberts en permet un ús social estès vinculat al lleure, la pràctica esportiva i el contacte de la ciutadania amb la natura.
• Les urbanitzacions disperses. Es corresponen amb el model de ciutat difusa. Aquesta tipologia urbana, que al Vallès ha proliferat espectacularment en zones com la vall del Tenes, la serralada de Marina o el Baix Montseny, genera una dependència del transport privat que la fa especialment insostenible des del punt de vista ambiental. A més, la urbanització d’espais intercalats en el mosaic agroforestal implica problemes de connectivitat ecològica en fragmentar-se els corredors biològics.
• Els espais fluvials. Els rius del Vallès són d’escassa longitud i cabal. El seu règim mediterrani dóna crescudes importants a la primavera i la tardor – si bé els seus efectes s’han minimitzat amb els endegaments efectuats durant les darreres dècades – i llargs estiatges durant els quals el seu cabal pot arribar a desaparèixer. Malgrat aquestes característiques modestes, els cursos fluvials vallesans tenen una gran importància com a connectors ecològics i alberguen una notable biodiversitat de flora i fauna.
• El mosaic agroforestal. Tot i la proliferació d’urbanitzacions disperses i d’infraestructures que fragmenten el territori, el Vallès conserva uns espais agrícoles i forestals d’una notable riquesa, entre els quals Gallecs, Palou, Palaudàries, Marata... En aquests indrets encara perviu l’activitat econòmica tradicional, vinculada a l’agricultura i a l’explotació ramadera i forestal i que és compatible amb l’existència d’uns ecosistemes diversos i rics que cal protegir amb les eines d’ordenació territorial corresponents.