Atmosfera Contaminació atmosférica

Composició de l'atmosfera

Anomenem “Atmosfera” a la capa gasosa que envolta la Terra. Les seves propietats (composició química, temperatura...) varien amb l’altitud de manera que es poden definir quatre grans unitats:

• La Troposfera, fins als 10-15Km. Conté l’aire que respirem, que té una composició prou homogènia i definida: 78% de Nitrogen, 21% d’Oxigen, 0.9% d’argó i 0.1% d’altres gasos (diòxid de carboni, vapor d’aigua...). S’hi produeixen els corrents d’aire que causen els vents. La temperatura hi disminueix amb l’altitud.

• L’Estratosfera, fins als 50Km. Conté una capa d’alta concentració d’ozó que actua com a filtre de les radiacions ultraviolades i protegeix els éssers vius de la seva acció. Els avions volen per la capa més baixa de l’estratosfera perquè és més estable i menys turbulenta que la troposfera.

• La Mesosfera, fins als 80Km, i la Termosfera, a partir dels 80Km i fins els 600-800Km. En aquestes capes la concentració gasosa disminueix paulatinament fins a desaparèixer.

A més de filtrar els rajos UV, l’atmosfera és la responsable d’altres funcions que són bàsiques per al desenvolupament de la vida a la Terra:

• Mantenir-hi una temperatura mitjana estable al voltant dels 15ºC. Sense atmosfera, aquesta temperatura seria d’uns -27ºC. Això és el que anomenem “efecte hivernacle natural”.

• Disminuir, per fricció, la velocitat dels cossos celestes que es precipiten contra la superfície del planeta (meteorits, pols...).

Contaminants primaris

Considerem “contaminant” qualsevol substància que es troba en un medi – en aquest cas l’atmosfera – al qual no pertany de manera natural o bé que s’hi troba en valors anormals i que poden causar efectes adversos.

Els contaminants es divideixen en dos grups:
• Primaris: Aquells que provenen directament d’un focus emissor.
• Secundaris: Aquells que es produeixen per la reacció entre un contaminant primari i un agent físic, com ara la llum solar.

Els principals contaminants primaris de l’atmosfera són els següents:

• El diòxid de carboni. Es tracta d’un gas que existeix de forma natural a l’atmosfera com a producte – entre d’altres processos – de la respiració de les plantes i els animals. Els seus elevats nivells actuals a escala global (unes 380 parts per milió en volum) són deguts principalment a la crema de combustibles fòssils – carbó, petroli, gas natural i derivats – per obtenir energia i en els motors dels vehicles. És el principal responsable de l’efecte hivernacle antròpic i, en conseqüència, de l’escalfament global.

• Els òxids de nitrogen. Són gasos que es produeixen també durant la combustió dels motors d’explosió i durant la crema de combustibles fòssils i que igual que el CO2 contribueixen a l’escalfament global. Els més importants d’aquests gasos són el NO i el NO2.

• Els òxids de sofre, el principal dels quals és el diòxid (SO2) que s’emet a l’atmosfera tant en la crema del carbó com per durant les erupcions volcàniques, així com en algunes activitats industrials.

• Altres gasos de composició diversa, com ara: el sulfur d’hidrogen, el clorur d’hidrogen, el metà, el benzè, el monòxid de carboni...

• Els aerosòls o partícules en suspensió de diferent naturalesa i provinents de focus molt diversos com ara els tubs d’escapament dels vehicles, les pedreres i indústries del ciment, certes indústries...

Contaminants secundaris

Alguns contaminants primaris reaccionen a l’atmosfera amb el vapor d’aigua o amb la radiació lluminosa provinent del sol generant noves substànciescontaminants que anomenem “secundàries”.

Els dos principals contaminants secundaris són:

• L’ozó troposfèric. El mateix gas (O3) que a l’estratosfera fa de filtre a les radiacions ultraviolades es converteix a la troposfera en un contaminant molt agressiu pel seu caràcter oxidant, que afecta les mucoses i les vies respiratòries. La seva formació és el resultat de la interacció de gasos típics d’ambients urbans – especialment els òxids de nitrogen – amb la radiació solar. Per això les concentracions més elevades d’ozó troposfèric es donen a les ciutats en les hores punta de circulació de vehicles que coincideixen amb moments de molta llum. L’ozó, conjuntament amb els gasos contaminants primaris, contribueix a enterbolir l’atmosfera i a crear la boirina que coneixem com a smog, característica de les grans urbs.

• La pluja àcida. Alguns gasos com ara els diòxids de sofre, nitrogen i carboni es combinen amb el vapor d’aigua de l’atmosfera i generen precipitacions de pH anòmalament baix. Aquesta pluja és altament corrosiva i ataca tant els éssers vius com determinades estructures fetes per l’home, especialment les metàl•liques. Episodis puntuals però molt agressius de pluja àcida es produeixen al voltant d’instal•lacions com ara centrals tèrmiques i indústries siderúrgiques i metal•lúrgiques

Efecte hivernacle i canvi climàtic

En absència d’atmosfera, la temperatura mitjana de la Terra seria aproximadament de 27 graus sota zero, de manera que el planeta no seria habitable. Per tant, l’efecte hivernacle natural que es genera quan els gasos atmosfèrics (vapor d’aigua, metà, CO2, N2O...) retenen part de la radiació reflectida per la terra és imprescindible per al desenvolupament de la vida.
No obstant això, la concentració excessiva d’aquests gasos produïda per les emissions antròpiques – especialment de diòxid de carboni – associades a l’activitat industrial i a la crema de combustibles fòssils està fent que aquestes radiacions absorbides per l’atmosfera s’incrementin per sobre dels valors normals, i d’això es desprèn un escalfament global del planeta que els científics han batejat com a canvi climàtic.

Entre els efectes que la comunitat científica preveu derivats d’aquest sobreescalfalfament de la Terra podem citar:

• La major freqüència de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, pluges torrencials, onades de calor...)
• L’augment del nivell del mar i la consegüent inundació de zones costaneres.
• L’alteració dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat.
• La propagació de plagues i malalties en zones on actualment es consideren eradicades.
• L’alteració del cicle de corrents submarins que regulen la temperatura i la salinitat dels oceans.

 

Atmosfera

Contaminació atmosférica Qualitat de l'aire de Parets del Vallès Contaminació lumínica

Contaminació atmosférica

Composició de l'atmosfera Contaminants primaris Contaminants secundaris Efecte hivernacle i canvi climàtic

Altres enllaços

Interngovernmental Panel on Climate Change (IPCC)