Què és la Nova Cultura de l'Aigua?
Parlar de la necessitat d’una Nova Cultura de l’Aigua és parlar del repte de la Nova Cultura de la Sostenibilitat que els temps actuals exigeixen. I és, així mateix, parlar sobre la necessitat d’assumir un nou enfocament holístic i integrador en matèria de gestió d’aigües. Sens dubte, la tradicional política hidràulica es queda curta per recollir les necessitats i les inquietuds de la nostra societat i per donar respostes adequades als reptes que es deriven del nou paradigma de la sostenibilitat. Conciliar l’aspiració a millorar el benestar de tots amb el reconeixement i respecte als límits de l’entorn natural, de manera que es garanteixi la seva conservació, exigeix no només un gir en els objectius d’aquesta política, sinó també un canvi en les escales de valors i en la cultura que impregnen la nostra societat.
Probablement, les privilegiades societats occidentals d’avui dia puguin permetre’s l’opció d’una fugida endavant tot realimentant espirals d’insostenibilitat. Però això només és possible des de la immoralitat de sacrificar els drets de les generacions futures i de fer créixer les injustícies planetàries existents. La lluita contra la pobresa, l’ecoeficiència i la conservació del nostre patrimoni natural són claus d’un repte de responsabilitat ètica que avui hem d’assumir. Des de la Nova Cultura de l’Aigua aquest compromís ètic passa per construir alternatives i exemples pràctics on les millores de la qualitat de vida no només es demostren compatibles, sinó que es basen en la recuperació i la conservació dels nostres ecosistemes hídrics. En definitiva, es tracta de viure millor amb menys recursos però de millor qualitat i repartits de manera més equitativa.
Una de les claus està sens dubte en reconèixer i entendre que un riu és molt més que un canal d’aigua, de la mateixa manera que entenem que un bosc és molt més que un magatzem de fusta. Comprendre els valors socials, culturals i d’identitat, tant territorial com col•lectiva, de rius, llacs i zones humides; conèixer la complexa piràmide de vida que acullen; apreciar la importància dels equilibris i les funcions del cicle hidrològic natural i els serveis que ens ofereixen; recuperar el sentit lúdic i el valor estètic de l’aigua, tant en la natura com en els nostres entorns urbans... tot això sense oblidar la necessitat de gestionar amb eficiència les utilitats econòmiques de l’aigua com a recurs productiu, conformen les claus d’aquesta Nova Cultura. Claus, en definitiva, d’un nou i necessari enfocament interdisciplinar. Un enfocament on, més enllà d’assegurar un ús raonable, social, equitatiu i eficient de l’aigua com a recurs, es garanteixi també una gestió sostenible dels rius i dels ecosistemes aquàtics. Tot això des de la coherència i la complexitat que representen les conques hidrogràfiques com a unitat de gestió natural de les aigües continentals.
Font: Fundació Nova Cultura de l’Aigua