Aigua El consum d'aigua a Parets del Vallès

Dades de consum

Durant l’any 2008 el municipi de Parets va consumir 1,25 milions de metres cúbics d’aigua de la xarxa d’abastament; és a dir, sense comptar les aportacions de pous industrials i agrícoles. Aquesta xarxa està gestionada per l’empresa Concessionària d’Aigües de Sabadell (CASSA), que anualment ofereix estudis de consum per sectors. En 2008 el repartiment per activitats del consum d’aigua de xarxa fou el següent:

Domèstic
706.206 m3
56,3%
Industrial
309.068 m3
24,6%
Comercial
158.164 m3
12,6%
Municipal
59.981 m3
4,8%
Obres
20.327 m3
1,6%
Altres
284 m3
0,1%
Total
1.254.030 m3
 

 

En els darrers anys, les actuacions dutes a terme des de l’Ajuntament han anat destinades, en bona mesura, a reduir el consum domèstic, que com es veu suposa més de la meitat del consum d’aigua de boca. D’aquesta manera s’ha aconseguit que el 2008 el consum domèstic a Parets s’ha situat en 115 litres per habitant i dia. L’evolució d’aquest indicador en els darrers deu anys marca una clara tendència a l’estalvi i el consum eficient:

1998
164 l/hab•dia
2001
151 l/hab•dia
2004
138 l/hab•dia
2008
115 l/hab•dia

 

Aquests 115 litres per habitant i dia situen Parets entre els municipis amb un consum per càpita força per sota de la mitjana catalana, que se situa entre els 130 i els 140 litres per habitant i dia.

 

D'on prové l'aigua que consumim?

L’oferta d’aigua a Parets prové de diferents orígens en funció de l’ús al qual estigui destinada:

  • L’aigua potable per a ús domèstic i comercial prové, fonamentalment, de la connexió a la xarxa d’abastament de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) que fa arribar a Parets aigua del riu Ter. Com a complement d’aquest subministrament, a Parets s’exploten mitjançant pous les aigües subterrànies de la vila; aquest aprofitament del freàtic es va impulsar, amb la recuperació del pou de la Riera Seca, durant l’episodi de sequera de l’estiu de 2008 amb l’objectiu de reduir la dependència de la vila de les aportacions externes.
  • L’aigua d’ús industrial prové fonamentalment de pous que les mateixes empreses disposen i que exploten l’aqüífer del Tenes. Aquesta aportació es completa amb subministrament de la xarxa d’aigua de boca quan és estrictament necessari per al normal funcionament de l’activitat industrial.
  • L’aigua d’ús agrícola i ramader s’extrau en la seva totalitat dels pous existents a tal efecte i que exploten les aigües subterrànies de la vila.

Aquesta diversitat d’orígens, així com la reducció del consum, han de permetre assegurar en el futur el correcte abastament de les llars i del conjunt de l’activitat econòmica del municipi. A més, des de l’ajuntament i des de les administracions supramunicipals s’està treballant per obtenir nous recursos hídrics a partir d’actuacions com ara la recuperació d’aigües pluvials i el reaprofitament de les aigües sortints del tractament terciari de les depuradores. Tot plegat acompanyat per les mesures per reduir les pèrdues a la xarxa, com ara la substitució de les canonades més antigues

Sanejament d'aigües residuals

El tractament de les aigües residuals de Parets es realitza a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Montornès del Vallès. Aquesta planta, situada al marge esquerre del riu Besòs, tracta les aigües d’altres vuit municipis del Vallès Oriental, així com dels seus assentaments industrials.

L’EDAR de Montornès es va construir, en la seva primera fase, el 1994. Aquesta primera instal•lació constava d'un tractament primari físico-químic per a un cabal de 30.000 m3/dia. Una segona fase, a finals del anys 90, va incorporar un procés biològic que contribuïa a la millor eliminació de la contaminació orgànica.

Per ampliar la informació de l'apartat, descarrega't el pdf

Veure la foto de la depuradora