Grups de treball Grup d'Astronomia

 

Josep M. Mauri: Llicenciat en Ciències i Coordinador del grup
Arman Briones: Enginyer tècnic industrial
Ramon Planas: Fotògraf
Andreu Pérez : Tècnic Informàtic
Mònica Miras: Biòloga

 

El grup d'astronomia de l'Escola de la Natura està format per una sèrie de persones aficionades al ampli món de l'astronomia, desenvolupant diferents tasques entre les que destaca la coordinació de les observacions que es realitzen al Observatori Astronòmic de l'Escola Pau Vila. Un divendres de cada mes es realitza una sessió que està formada per l'observació a ull nu, des del terrat del centre, del cel del moment, a continuació es fa un audiovisual relatiu a l'observació programada i per últim es puja a la cúpula on es fa l'observació a traves del telescopi.

Les sessions poden acollir un màxim de 15 persones i estan dirigides al públic familiar (adults i nens a partir dels 10 anys) amb o sense coneixements previs d'astronomia.

Per altra banda el grup d'astronomia treballa en l'àmbit de l'astrofotografia on els components dels grups han realitzat una formació específica. El treball resultant d'aquest apartat s'anirà reflectint dins d'aquesta mateixa web.

Cal destacar que aquest no és un grup tancat. Resta obert a la incorporació de nous membres interessats en el treball en grup dins del món de l'Astronomia.

Escriu un missatge al grup de treball:

"D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal i l'article 12 del seu Reglament de Desplegament, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, us informem que les vostres dades de caràcter personal s'incorporaran al fitxer Educació amb la finalitat de la gestió de les diferents activitats de prestació del servei públic d'educació que realitza l'Ajuntament en exercici de les seves competències i funcions educatives i no seran cedides a persones físiques i jurídiques públiques o privades sense el vostre consentiment o si no ho autoritza una llei. Aquests fitxers han estat publicats en el BOP (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) i els podeu consultar en el Registre General de Protecció de Dades, de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, en els termes establerts per la legislació vigent, mitjançant una instància a l'oficina d'atenció ciutadana de la Plaça de la Vila núm. 1 o per internet a través de la Seu Electrònica de l'Ajuntament de Parets del Vallès (https://www.parets.cat/seu_electronica/tramits)"

Noticies del Grup d'Astronomia

Aquest mes de juny al cel

08 de Juny 2016

EL MÉS DESTACAT

Al final de la primavera i començament de l'estiu ve de gust sortir a l'aire lliure en dies clars lluny de les il·luminacions nocturnes. Molt més si és possible contemplar, d'un costat a l'altre del cel, un rosari de planetes brillants. A l'oest es podrà veure Júpiter, que es va acostant al Sol, i al sud-est Mart i Saturn bastant propers entre si. Saturn estarà en oposició a primers de mes. Venus no serà visible. La resta dels planetes, Mercuri, Urà i Neptú, es podran veure o observar amb telescopi, a últimes hores.

Dos fenòmens interessants en l'apartat d'ocultacions d'estrelles per asteroides. El dia 2 una estrella brillant, de magnitud 7,5, serà ocultada per un asteroide de magnitud 15,3. La disminució de brillantor serà espectacular. A través d'uns prismàtics o d'un telescopi petit l'estrella desapareixerà durant tres segons. El dia 22 l'astre ocultant serà Plutó, que ocultarà una estrella de magnitud similar a la seva. Én aquest cas la disminució de magnitud serà menor però l'ocultació durarà una eternitat: més d'un minut i mig.

El dia 27 esdevindrà la pluja de meteors Bootidas amb intensitat molt variable, entre 0 i 100. Un cometa brillant, i un altre que podria ser-ho. A l'alba prop de l'horitzó sud-est podrà veure a C/2013 X1 (PANSTARRS) que desapareixerà cap als cels del sud a finals de mes. La incògnita està en el cometa 252P/LINEAR la magnitud és imprevista després de l'erupció que va patir al mes d'abril.

(Fotografia: Mart en l'anterior oposició. 15 d'abril de 2014, Joaquín Camarena).

 LA LLUNA
   · LLUNA NOVA el dia 5 a les 3h 0m 
   · QUART CREIXENT el dia 12 a les 8h 10m
   · LLUNA PLENA el dia 20 a les 11h 2m
   · QUART MINVANT el dia 27 a les 18h 19m

PLANETES 
   · MERCURI, visible molt baix a l'albada entre les llums del crepuscle.
   · VENUS, no visible per la seva proximitat aparent al Sol.
   · MART, visible quasi tota la nit a la constel·lació de Libra. 
   · JÚPITER, visible la primera meitat de la nit a la constel·lació de Leo.
   · SATURN, visible tota la nit a la constel·lació de Ophiucus.
   · URÀ, observable les últimes hores de la nit a la constel·lació de Pisces.
   · NEPTÚ, observable la segona meitat de la nit a la constel·lació d'Aquarius.

METEORS 
   · Ariétides (ARI). Radiant amb màxima intensitat el 7 de juny i una ZHR irregular entre 50 i 80 meteors/h. Visible a la matinada. Velocitat moderada de uns 39km/s

   · Bootides de juny (JBO). Radiant actiu des del 22 de juny al 2 de juliol amb màxim el dia 27 de juny. Es tracta d'un radiant variable amb una ZHR entre 0-100 meteors/h. Tenen una velocitat mitjana de 18 km/s. Associat al cometa 7P/Pons-Winnecke.

SORTIDES I POSTES DEL SOL 
Calculades per a una latitud de 40 graus nord i longitud 0 graus, i amb un horitzó teòric. 
   · Dia 05: SORTIDA a les 4h 31m; POSTA a les 19h 26m 
   · Dia 15: SORTIDA a les 4h 30m; POSTA a les 19h 31m 
   · Dia 25: SORTIDA a les 4h 32m; POSTA a les 19h 33m

Mart, la Terra i el Sol s'alinearan perfectament el diumenge 29-05-2016

25 de Maig 2016

Aquest esdeveniment astronòmic es produeix cada dos anys. En aquest moment Mart està a 77 milions de quilòmetres de la Terra

 

Diumenge que ve, Mart , la Terra i el Sol estaran perfectament alineats. L'esdeveniment, que es produeix cada dos anys, es diu oposició marciana, perquè el planeta vermell i el Sol estaran en costats oposats del nostre planeta.

En aquest moment, Mart es troba a uns 77 milions de quilòmetres de la Terra i s'està acostant. El 30 de maig passarà a 75 milions de quilòmetres. Al 2018 s'acostarà encara més, a 58 milions de quilòmetres.

El rècord modern d'acostament, de 55,7 milions de quilòmetres, va ser el 2003. Només es superarà l'any 2287, segons la NASA.

A l'altre extrem de l'escala, pot haver una distància de 400 milions de quilòmetres entre la Terra i Mart quan es troben a costats oposats del Sol.

-Un Bon mes per a la astronomía-

El 9 de maig, Mercuri va passar directament entre la Terra i el Sol i va aparèixer com un punt negre sobre la vasta estrella.

Es van necessitar binocles o telescopis equipats amb filtres especials per veure el trànsit de Mercuri, que es produeix 13 vegades cada segle. Mart , en canvi, és visible a simple vista.

Els aficionats veuran a Mart més gran i lluminós fins ben entrat el mes de juny. La lluna plena el 21 de maig se sumarà a l'espectacle.

El telescopi espacial Hubble ja es disposa a fer fotos. Recentment, l'Institut Científic del telescopi Espacial a Baltimore va mostrar una foto de Mart presa el 12 de maig des de 75 milions de quilòmetres, amb detalls d'entre 32 i 50 quilòmetres de diàmetre.

 

Una pluja d'estrelles del Halley il·luminarà la setmana

04 de Maig 2016

 

La pluja d'estrelles més important de la primavera, l' eta Acuáridas , travessarà la nostra atmosfera aquesta setmana i serà visible des de qualsevol punt d'Espanya, especialment durant la nit de dijous a divendres. Aquesta pluja, que es produeix dues vegades l'any (maig i octubre), és observable principalment en l'hemisferi sud del planeta. Les eta Acuáridas tenen el seu origen en el cometa Halley , oficialment conegut com 1P / Halley, un cos gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys aproximadament. Per això, encara ara mateix el Halley estigui en les profunditats del sistema solar exterior (no tornarà a la Terra fins 2061), podem veure les restes de la seva cua creuant l'atmosfera. Per veure el fenomen cal mirar cap al sud-est, "a la zona propera a l'estrella Eta d'Aquari, que es troba molt propera a l'equador celeste, i que a Espanya apareix sobre les 4 de la matinada ", va dir l'astrònom del Observatori Astronòmic Nacional , Francisco Colomer .

 

Tot i que aquesta pluja d'estrelles no és molt activa, és possible veure entre vint o trenta meteors per hora com a màxim, "encara que en la nit del 5 al 6 de maig s'espera que la freqüència pugi fins a les 60 estrelles fugaces per hora", explica Colomer. a més, "com a curiositat -apunta el astrónomo- en aquesta zona del cel també hi haurà el planeta Neptú , encara que és difícil d'observar amb telescopis petits". Per gaudir aquesta pluja d'estrelles no cal cap instrumentació especial, llevat buscar un lloc fosc i clar i mirar al cel. Les properes pluges d'estrelles aquest any, tindran lloc al juny (Bootidas), juliol (delta Aquàrides) i agost (perseides).

Sessió astronomia 15-04-2016

20 d'Abril 2016

Divendres passat 15-4-2016 vam tenir una excel·lent sessió d'astronomia. El cel era clar i net. Al terrat la Lluna en quart des del Cranc demanava la nostra atenció i Júpìter es barallava amb el Lleó i també volia ser protagonista. El cel de l'hivern s'amagava per Ponent amb la gran Orió i tota la seva cohort pertanyent a l'hexàgon d'hivern. Al Zènit el Cranc ,el Lleó i la Verge ens deien que la primavera era ja ben present.Per Llevant treien el nas els primers estels de l'estiu encara llunyà. A la sala es va parlar dels equinoccis i solsticis i a la cúpula van experimentar amb fotografiar a la Lluna amb cámera a foco primari. No era una nit com per quedar-se a casa.

Aquest mes d'abril al cel

04 d'Abril 2016

Informació de: l'Astrònomica de Sabadell

http://www.astrosabadell.org/ca/observacio/aquest-mes-al-cel

EL MÉS DESTACAT

Júpiter presidirà en tot el seu esplendor les nits de primavera. Visible durant tota la nit ocuparà l'atenció dels observadors planetaris. Una atenció que, en la segona meitat de la nit, també podrà dedicar-se als planetes Mart i Júpiter que estaran força propers entre si en el firmament. Cal destacar una bona ocasió per observar Mercuri que serà visible en bones condicions al vespre en els dies pròxims al 18. Urà i Neptú no seran observables aquest mes. Hem deixat per al final el planeta Venus que estarà molt pròxim al Sol durant l'alba. El dia 6 serà ocultat per la Lluna, un fenomen relativament fàcil d'observar ja que Venus és visible durant les hores diürnes. Els socis de l'Agrupació tenen informació detallada d'això a la revista ASTRUM de març.

Tindran el seu màxim a l'abril dues pluges de meteors interessants: el dia 22 les Lírides (ZHR = 18) i el dia 23 les Púpidas (ZHR = fins a 40). Els observadors d'ocultacions d'estrelles per asteroides tindran alguns fenòmens destacats: el dia 23 una ocultació per un asteroide brillant (243 Anada) i els dies 22 i 26 ocultacions protagonitzades per objectes transneptunians (TNO). Per finalitzar esmentarem el pas d'un asteroide (753 Tbilissi) molt a prop, a només 54 segons, d'una estrella brillant, Sigma Vir.

Després d'alguns mesos de cometes brillants, només un d'ells serà visible, encara que bastant feble: el cometa C/2014 S2 (PANSTARRS), amb una magnitud propera a la desena. Si no hi ha sorpreses (els cometes són bastant impredictibles) caldrà esperar-ne d'altres més brillants en el futur.

(Imatge: Júpiter el 3 de desembre 2015. Joaquín Camarena).

LA LLUNA

· LLUNA NOVA el dia 7 a les 11h 24m
· QUART CREIXENT el dia 14 a les 3h 59m
· LLUNA PLENA el dia 22 a les 5h 24m.
· QUART MINVANT el dia 30 a les 3h 29m

PLANETES

· MERCURI, visible molt baix al vespre entre les llums del crepuscle.
· VENUS, no visible.
· MART, visible quasi tota la nit a la constel·lació de Scorpius, entrant a Ophiucus el dia 4.
· JÚPITER, visible quasi tota la nit a la constel·lació de Leo.
· SATURN, visible la segona meitat de la nit a la constel·lació d'Ophiucus.
· URÀ, no observable per la seva aparent proximitat al Sol.
· NEPTÚ, no observable per la seva aparent proximitat al Sol.

METEORS

· Lírides (LYR). Actiu des del 16 fins al 25 d'abril (AR 18h 04m, DEC + 34°), amb màxim el dia 22. ZHR en el màxim de prop de 18 meteors/hora o superior en ocasions.
· Pi Púppides (PPU). Radiant situat molt al sud, en AR 7h 20m, DEC -45°, només accessible per a observadors de Canàries. Excepcionalment alguns anys ha presentat una ZHR de 40 meteors/hora, essent lents. Màxim el 23 d'abril.

SORTIDES I POSTES DEL SOL
Calculades per a una latitud de 40 graus nord i longitud 0 graus, i amb un horitzó teòric.
   · Dia 05: SORTIDA a les 5h 37m; POSTA a les 18h 29m
   · Dia 15: SORTIDA a les 5h 23m; POSTA a les 18h 39m
   · Dia 25: SORTIDA a les 5h 07m; POSTA a les 18h 49m 

Eclipsi de Sol

09 de Març 2016

L'eclipsi de Sol total a Indonèsia i més concretament a la localitat de Palu ha sigut net, clar i un del millors que s'han pogut veure des de fa molt de temps. Una sort per tots aquells que el van poder veure.

Aquest mes de març al cel

02 de Març 2016

Informació de: l'Astrònomica de Sabadell

http://www.astrosabadell.org/ca/observacio/aquest-mes-al-cel

EL MÉS DESTACAT

El planeta Júpiter estarà en oposició el dia 9 de març, destacant amb la seva presència en totes les nits del mes. Serà seguit, unes poques hores més tard, pels planetes Mart i Saturn. La nit acabarà amb la visibilitat de Venus que s'anirà acostant al Sol a mesura que el mes vagi avançant. La resta dels planetes no seran visibles.

Alguns fenòmens interessants que destaquem: el pas de l'asteroide (27) Euterpe pel centre del cúmul obert M 35 durant els dies 2 al 4; l'ocultació d'una estrella pel satèl·lit Fobos de Mart el dia 8; i l'aproximació, el dia 16, del planeta Mart a tan sols nou minuts de l'estrella Beta Scorpii.

Dins el període d'ocultacions de l'estrella Aldebaran per la Lluna aquest mes se'n produirà una el dia 14, durant les hores diürnes. Serà visible des de les Illes Canàries, Melilla i el Cap de Gata (Almeria) on l'ocultació serà rasant.

Continuaran sent visibles, aproximadament en la magnitud 9, els cometes C/2014 S2 (PANSTARRS) i C/2013 US10 (Catalina).

El dia 20 començarà la primavera.

(Foto: cometa Catalina el 16 de desembre; Joaquín Camarena).

LA LLUNA
· QUART MINVANT el dia 1 a les 23h 11m 
· LLUNA NOVA el dia 9 a les 1h 54m 
· QUART CREIXENT el dia 15 a les 17h 3m
· LLUNA PLENA el dia 23 a les 12h 1m

PLANETES
· MERCURI, no visible per la seva proximitat aparent al Sol.
· VENUS, visible molt baix a l'albada entre les llums del crepuscle.
· MART, visible la segona meitat de la nit a la constel·lació de Libra, entrant a Scorpius el dia 14. 
· JÚPITER, visible tota la nit a la constel·lació de Leo. 
· SATURN, visible la segona meitat de la nit a la constel·lació de Ophiucus. 
· URÀ, no observable per la seva proximitat aparent al Sol. 
· NEPTÚ, no observable per la seva proximitat aparent al Sol.

METEORS 
   · 
Delta Leónides (DEL). Persisteix aquest radiant ja esmentat el passat mes, visible des del 15 de febrer fins el 10 de març, possiblement associat a l'asteroide 1987SY, amb màxim el 24 de febrer (AR 10h 36m, DEC + 19°); ZHR inferior a 3 meteors/hora. Meteors lents.

   · Virgínides (VIR). Sota aquest nom s'agrupen diversos radiants d'escassa activitat i d'estudi complicat. És habitual confondre meteors esporàdics amb Virgínides. L'activitat comença a mitjans de gener i arriba fins a mitjans d'abril, sense un màxim clar. Els meteors solen ser lents i no se supera la ZHR de 5 meteors/hora.

SORTIDES I POSTES DEL SOL 
Calculades per a una latitud de 40 graus nord i longitud 0 graus, i amb un horitzó teòric. 
   · Dia 05: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 17h 57m 
   · Dia 15: SORTIDA a les 6h 12m; POSTA a les 18h 07m 
   · Dia 25: SORTIDA a les 5h 54m; POSTA a les 18h 18m

 

Júpiter al costat de la Lluna la nit del 23 al 24 de febrer

23 de Febrer 2016

 

Júpiter és l’únic planeta que podeu veure a ull nu durant la primera part de la nit. Es farà present a partir de les 21:30 per l’horitzó est sota la constel·lació de Leo els primers dies del mes mentre que a finals de mes el podrem veure ja des de les 20:00 h. Per si no aconseguiu trobar-lo al cel, us deixe una ajuda. La nit del 23 al 24 de febrer una Lluna pràcticament plena es posarà al seu costat.

De la figura es veu clarament que d’alineació de planetes no té res de res. Més bé es tracta d’un efecte de perspectiva. A més a més s’observa que tots els planetes es troben a la dreta del Sol, mirant des de la Terra, i per tant, només es podran veure quan el Sol encara no haja eixit per l’horitzó est. És a dir, aquesta alineació només es podrà veure de matinada.

Primera sessió d'Astronomia de la nova temporada

05 de Febrer 2016

Va ser una fantàstica nit. El cel va acompanyar a estones i ens va permetre gaudir de l'espectacle del cel de l'hivern a l'hora de l'observació. Al terrat, l'hexàgon invernal sen's va oferir amb tota la seva majestuositat. A la cúpula vam desvetllar els secrets de la nevulosa d'Orió. A l'aula vam pasar una bona estona comentan les efemérides actuals i properes, com les alineacions planetàries i el proper eclipsi total de Sol que esdevindrà el 9 de Març al Pacífic per Indonèsia. Abans d'acabar es va organitzar una tertúlia espontània sobre la idoneitat de les presentacions de les notícies astronòmiques per part del medis informatius de tot tipus. Va ser francament divertit. Fins la propera.

¿El novè planeta del sistema solar?

01 de Febrer 2016

ANTONIO MADRIDEJOS  elperiodico.cat 

Investigadors nord-americans troben evidències de l'existència d'un objecte als confins del sistema.El cos celeste, que tindria una massa 10 vegades la de la Terra, exerceix una atracció gravitatòria sobre altres objectes 

Investigadors nord-americans asseguren haver obtingut proves convincents, tot i que encara no observacions directes, de l’existència del novè planeta del Sistema Solar, a vegades conegut com a planeta X, un hipotètic cos l’existència del qual ja va ser proposada a principis del segle XX. El planeta, al qual se li suposa una mida 10 vegades menor que el de la Terra, se situa en els confins del sistema a una distància mitjana del Sol extraordinària –uns 90.000 milions de quilòmetres– i triga entre 10.000 i 20.000 anys a traçar una òrbita completa.
L’existència del planeta pot deduir-se, segons els autors del treball, gràcies a una simulació informàtica basada en els efectes gravitatoris que exerceix sobre sis cossos més del sistema solar situats més enllà de l’òrbita de Neptú, en l’anomenat Cinturó de Kuiper, entre ells el planeta nan Sedna, descobert el 2003.
  La investigació, que s’ha publicat a la revista especialitzada Astronomical Journal, ha estat encapçalada per dos astrofísics de renom, Konstantin Batygin i Mike Brown, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
  Brown explica en un comunicat distribuït per Caltech que el suposat novè planeta té 5.000 vegades la massa de Plutó, «per tant (en qüestió de mida), no hi hauria d’haver cap debat sobre la seva condició de verdader planeta». A més a més, a diferència del que passa amb Plutó, que va ser degradat a la categoria de planeta nan el 2006, el nou planeta «domina gravitatòriament el seu veïnatge del sistema solar».
  «Encara que al principi érem bastant escèptics sobre l’existència d’aquest planeta, per primera vegada en més de 150 anys hi ha evidència sòlida que el cens planetari del sistema solar està incomplet», diu Batygin. «Només s’han descobert dos autèntics planetes des de l’antiguitat –Urà i Neptú, tots dos al segle XIX– i aquest seria el tercer. Hi ha una part molt important del nostre sistema solar que encara queda per ser descoberta, cosa que resulta molt emocionant», afegeix Brown.

MASSA CASUALITATS / El camí cap al descobriment teòric no va ser senzill. El 2014, un antic posdoc de Brown, Chad Trujillo, i el seu col·lega Scott Shepherd van publicar un article en què destacaven que 13 dels objectes del Cinturó de Kuiper tenien una estranya característica orbital. A partir d’allà, Brown –especialista en observació– i Batygin –físic teòric– van començar a pensar el motiu. Tots dos es van adonar que els sis objectes més distants de l’article de Trujillo i Shepherd «seguien òrbites el·líptiques que apuntaven en la mateixa direcció», subratlla la nota de Caltech. Els sis també tenen una òrbita inclinada semblant. «La probabilitat que això pasi és d’aproximadament el 0,007%. Bàsicament no passa a l’atzar», diu Brown. L’explicació que ofereixen és que les òrbites d’aquells petits planetes nans i asteroides es veuen afectades per la gravetat d’un llunyà planeta de massa molt superior.

Espectacular alineació de 5 planetes

27 Gener 2016

 

Es tracta d'un fenomen excepcional que no passa des de fa més d'una dècada i que durarà un mes exacte, fins al pròxim 20 de febrer
 
Per primera vegada en 11 anys, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn s'alinearan aquesta nit i podran ser apreciats a simple vista i en fila, entre l'horitzó i la lluna. Es tracta d'un fenomen excepcional que no passa des de fa més d'una dècada i que durarà un mes exacte, fins al proper 20 de febrer. A més, segons afirma l'especialista Alan Duffy, Venus i Júpiter seran elsplanetes que es distingeixin amb més facilitat i el gran repte serà Mercuri.
 
Segons aquesta afirmació, serà una mica més complicat albirar Mercuri, ja que està molt enganxat a l'horitzó i és possible que alguna cosa ho tapi. El primer a sortir a lallumserà Júpiter i serà fàcil de veure fins i tot en zones urbanes, gràcies a la seva brillantor. Després sortirà Mart, poc més avall Saturn i Venus i l'últim serà Mercuri. Segons els experts, el moment perfecte per poder observar al cel els cinc planetes alineats serà just abans de l'alba i, preferiblement, entre el 27 de gener i el 6 de febrer.
 
Quant al lloc més adequat per a albirar aquest increïble fenomen, Duffy aconsella ubicar-nos en un lloc en el que l'horitzó estigui molt clar i el cel molt fosc, allunyats de zones urbanes. D'altra banda, la manera més fàcil per contemplar l'alineació és localitzar Venus, ja que es tracta d'un dels astres més potents i apareix prop de l'horitzó, després, traçant una diagonal, podrem trobar la resta de planetes.

 

Agrupació Astronòmica de Sabadell

13 Gener 2016

Aquest mes al cel tindrem els següents esdeveniments astronòmics més destacats que es podran observar

http://www.astrosabadell.org/ca/observacio/aquest-mes-al-cel